Incursions bibliogràfiques (3)

Sovint es diu (o més que dir, es considera, que és una forma molt curiosa del dir, un silenci entretallat, un dir sense arribar a dir) que les reflexions sobre l’art cauen de la banda dels anomenats membres de la “intelligentsia” mentre que la pràctica d’aquesta poiesis correspon als artistes. Possiblement la creació sonora sigui un dels camps en què aquesta dicotomia ha experimentat des de sempre les més nombroses i destacables subversions. El músic necessita tot sovint donar grafismes i una semàntica alternativa als seus codis habituals de treball, convertir en matèria visible i raonable els processos intangibles de la seva obra. Sobre tot, quan el material d’aquest treball és de per sí ja força eteri, dissipatiu com tot allò que rodeja l’organicitat del que anomenem “Ambient”.

Com si d’una visió sonora (la sinestèstia aquí és premeditada) d’aquell oceà pensant de Solaris es tractès, Ocean of Sound; Aether Talk, Ambient Sound and Imaginary Worlds, del músic David Toop i publicat per Serpented Tail, explora les fibres (sinuoses, aquoses, enigmístiques) d’aquest plànol de l’experiència sonora en què el so i l’espai es (com)fonen en els micel·lis de la creació de nous mons i nous imaginaris. Una aproximació en què el sagrat esdevé matèria i la Teoria Gaia ressona inefable en cada pulsació sonora. Sembla que per aquestes contrades resulta difícil trobar-lo, així que us recomanem cercar-lo a Amazon: http://www.amazon.com/Ocean-Sound-David-Toop/dp/1852427434

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: