D’arquitectes que materialitzen textualment els processos de reflexió a què els duu la seva pràctica n’hi ha exemples a cabassos. Potser dins de les nostres fronteres els exemples són més escassos, i queden circumscrits a àmbits molt especialitzats. I poques vegades aquestes reflexions documentades prenen una volada que es podria qualificar de gairebé filosòfica. No en va, el tema de l’arquitectura remet a un apriorisme que sempre ha estat molt de l’agrat de la “sofia”, com és el del temps. I si es posa en relació al so, aquest s’entronca amb la temporalitat, una altra noció que des de l’abstracció ha dut de corcoll als pensadors.
L’obra de Francesc Daumal és una -malauradament- excepció a aquestes mancances. La seva obra Arquitectura acústica, editada en 2 volums per la Universitat Politècnica de Catalunya, no és només el desplegament d’una notable saviesa en el terreny de l’arquitectura. S’endisa en les profunditats més intangibles d’aquesta disciplina i dels seus veïnatges amb el so, establint sucoses investigacions sobre la “poètica” acústica -l’estudi sobre les diverses formes en com el so esdevé un llenguatge sistematitzable- i el “disseny” acústic -o l’exploració de les condicions físiques de possibilitat de propagació d’aquesta poètica a través de l’espai. El resultat és un treball d’enorme transversalitat que recorre sendes científiques, estètiques i fins i tot sociològiques tot analitzant conceptes com l’escolta, el paisatge, el trànsit…
Al marge de les tesis apuntades per Daumal en els seus dos volums, un altre element que fa molt recomanable aquesta obra és sens dubte la seva prolixa, treballadíssima bibliografia. Donat que hem fet ja algunes temptatives de construcció bibliogràfica sobre els assumptes de l’arquitectura i el so, ens permetem incorporar aquí íntegrament la bibliografia corresponent al primer dels volums, el de la poètica. Preneu-ne bona nota perquè inclou tones de coneixement:
LLlBRES I ARTICLES
AGULLO, J. Vibracions. CPDA de l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona (s/d).
AMPHOUX, P. L’identité sonore de les villes européennes. Guide méthodologique. lIRAlCNRS, 1993.
AMPHOUX, P.; JACCOUD, C.; MEIER, H.; MEIER-DALLACH, H.P.; GEHRING, M.; BARDYN, J.L.; CHELKOFF, G. Aux Écoutes de la Ville. Institut de Recherche sur l’Environnement Construit. Ecole Polytechnique Federale de Lausanne, 1991.
AMPHOUX, P.; LEROUX, M.; BLANC-TAILLEUR, A.; BARDYN, J.L. Le Bruit, laplainte et le voisin. Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1989.
ARHEIM. El cinema com arto Paidos, 1986.
AUGOYARD, J.F. et al. Les pratiques d’habiter a travers les phénomenes sonores. París, UDRA / Ecole Speciale d’ Architecture, 1978.
AUGOYARD, J.F. “Expression et marque dans le vécu sonore”. Capítol de L’Oreille oublié. París, Centre Georges Pompidou, 1982.
AUGOYARD, J.F. et al. Sonorité, Sociabilité, Urbanité. Méthode pour l’etablissement d’un repertoire des effets sonores en milieu urbain (+ 2 cassets). AGRA, Laboratoire de recherche sur l’space sonore, 1983.
AUGOYARD, J.F.; MAGLIONE, J.; DUPONT, G. Faire comme a Givors. Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1983.
AUGOYARD, J.F.; AMPHOUX, P. ; BALAY, O. Environnement sonore et communication interpersonelle (2 toms + casset). Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1985.
AUGOYARD, J.F.; AMPHOUX, P.; CHELKOFF, G. Laproduction de l’envoirenement sonore (+ casset). Grenoble, ESU I CRESSON, 1985.
AUGOYARD, J.F. et al. Seminaire de recherche environnement sonare et societé (1984-1986). Grenoble, ESU I CRESSON, 1987.
AUGOYARD, J.F. Environnement sonare et societé (seminaire). Grenoble, CRESSON I EUTERPES, 1987.
AUGOYARD, J.F. Contribution iz une théorie génerale de l’expérience sonare: Le concept d’effet sonare. ler. Congrés Francophone de M usicotherapie. 1987.
AUGOYARD, J.F. Du lieu social a entendre. 1988.
AUGOYARD, J.F.; TORGUE, H. A l’ecoute de l’environnement. Repertoire des effets sonares. Marsella, Editions Parentheses, 1995.
AUGOYARD, J.F. “La sonorización antropológica del lugar”. Capítol de Hacia una antropología arquitectónica, AMERLlNCK, M.J. México, Universidad de Guadalajara, 1995.
BACKUS, J. The acousticalfoundations ofmusic. Nova York, Norton, 1969.
BAILS, B. Elementos de matemáticas, tom IX. Arquitectura Civil, Madrid, sIn, 1876.
BALAY, O.; CHELKOFF, G. La dimension Sonare d’un quartier (+ casset). Grenoble, CRESSON I EUTERPES, 1985.
BALAY, O. La proxémie acoustique dans l’habitat (+ casset). Grenoble, CRESSON I EUTERPES, 1987.
BARDYN J.L. L’Appel du port (+ CD). Grenoble, CRESSON I ARCHIMEDIA, 1993.
BARQUERO, J.G. Electroacústica. Madrid, Paraninfo, 1969.
BELLUZZI, O. Ciencia de la construcción, vol. 4. Madrid, Aguilar, 1971.
BERANEK, L.L. Music, Acoustics & Architecture. Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1962.
BERANEK, L.L. Acoustics. Woodbury, Acoustical Society of America, 1986.
BERANEK, L.L. Concert and Opera Halls, how they sound. Woodbury, Acoustical Society of America, 1996.
BLANXART, D. Teoríafisica de la música. Barcelona, Bosch, 1958.
BONA VIDA, A. et al. Manual de alta fidelidad, sonido profesional. Barcelona, Marcombo, 1981.
BORWICK, J. Sonido, técnicas y prácticas modernas. Barcelona, REDE, 1968.
BRÜEL, P.V. “The enigma of sound power measurements at Low Frecuencies”. Capítol de Technical Review, núm. 3. Naerum, Brüel & Kjaer, 1978.
CHELKOFF, G.; BALAY, O. Conception et usage de l’habitat: proxémies sonores comparées. Grenoble, CRESSON I EUTERPES, 1987.
CHELKOFF, G. et al. Entendre les espaces publics. Grenoble, CRESSON I EUTERPES, 1988.
CHELKOFF, G. “Les effets sonores dans la ville”. Capítol de Presentations Thématiques de la Recherche Architecturale. París, Ministere de la Culture, 1989.
CRION, M. Guide des Objets Sonores. París, Éditions Buchet / Chastel, 1983.
CONDAMINES, R. “Qualités et defauts des salles”. Capítol de Nouvelle revue du son, núm. 32, París, 1979.
COSTA, J. “Jardins soniferes et parc 11 sons”. Capítol de L ‘Oreille oubliée. París, Centre Georges Pompidou, 1982.
CRUNELLE, M. Cours de psychologie de la perception de l’espace. Brussel·les, Presses Universitaires de Bruxelles, 1983.
CULLEN, G. El paisaje urbano. Barcelona, Ed. Blume-Labor, 1974.
DAUMAL, F. L ‘ambient acústic i el disseny arquitectonic (te si doctoral). Barcelona, ETSAB (i UPC, resum), 1985.
DAUMAL, F. “Comentarios acústicos a las reglas de oro de los tratadistas arquitectónicos”. Capítol de Revista de Acústica, vol. XVII, núm. 1-2. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1986.
DAUMAL, F. Parc Acústic. Barcelona, Papereria Tecnica de l’ETSAB, 1988.
DAUMAL, F. Acoustical Park & City of the Sound. Comunicació de la vuitena FASE. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1989.
DAUMAL, F. Proyecto de exposición Sonidos para la Cultura. Ponencies i comunicacions de les Jornades Nacionals d’Acústica. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1989.
DAUMAL, F. Memoria de intenciones del Concurso de ideas para la ordenación de las zonas conexas al nuevo acceso a la Alhambra. 1989.
DAUMAL, F. Acoustical Poetry in Architecture. Comunicacions de la Segona Conferencia Europea d’Arquitectura ECA. París, Cornmission of the European Cornmunities, 1990.
DAUMAL, F. L’Architecture acoustique, un nouveau concepto Comunicacions del primer Congrés Frances d’ Acústica. Lyon, Société Fran~aise d’ Acoustique – ICPI, 1990.
DAUMAL, F. Diseño del sonido de Barcelona. Comunicacions de les Jornades Tecniques de Soroll Ambiental en el Medi Urba. Barcelona, Ajuntament de Barcelona – FASE, 1990.
DAUMAL, F.; SERRA, J. “Ruido y planearniento urbano”. Capítol de El ruido en la ciudad, gestión y control. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1991.
DAUMAL, F. “Technologie et érotique de l’architecture acoustique quotidienne”. Capítol de Qualité sonore des espaces habités. Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1991.
DAUMAL, F. “Musicalidad de las salas, realidad o mito”. Capítol de Informes de la construcción, vol. 43, núm. 416. Madrid, IETCC Eduardo Torroja, 1991.
DAUMAL, F.; SANCLEMENTE, H.; CASTAÑO, c.; MELENDEZ, R.; TITO, S. “Valiracust, parc acoustique pour une riviere”. Capítol de Joumal de physique, vol. 2, col. 1, sup. JP I1I, núm. 4. Comunicacions del Dotze Congrés Frances d’ Acústica, vol. 1. Les Ulis, Les Editions de Physique, 1992.
DAUMAL, F.; MOLLER, D. “La tonalidad como herramienta de diseño acústico-arquitectónico”. Capítol de Tecniacústica’93. Jornades Nacionals d’Acústica. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1993.
DAUMAL, F.; MOLLER, D. “Impacto ambiental acústico de un minigolfurbano, y propuestas de Arquitectura Acústica”. Capítol de Tecniacústica ’94. Jornades Nacionals d’ Acústica. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1994.
DAUMAL, F. “La Acústica Artística”. Capítol de Tecniacústica’94. Jornades Nacionals d’Acústica. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1994.
DAUMAL, F. “The Artistic Acoustics”. Capítol de 11 th lnternational FASE Symposium. Comunicacions. Madrid, Sociedad Española de Acústica, 1994.
DAUMAL, F.; MOLLER, D. “Tonal Architecture, Sound Character Spaces”. Capítol de 15th lnternational Congress on Acoustics. Trondheim, Noruega, ICA, 1995.
DAUMAL, F. “Natural Sound in Architecture”. Capítol de Acustica / Acta Acustica, vol. 82. Stuttgart, S. R\n~~ V~’i:t?’b, !…gg~.
DAUMAL, F. “Arquitectura Acústica Sostenible para Nuestras Afónicas Ciudades”. Capítol de Proyectar el futuro sostenible: Arquitectura y Sociedad. Comunicacions del Congrés Nacional d’ Arquitectes d’Espanya, Barcelona’96. Barcelona, Congreso de Arquitectos de España, 1996.
DAUMAL, F. “L’arquitectura acústica / La Arquitectura Acústica”. Capítol de UlA, Barcelona’96. Unió Internacional d’ Arquitectes. Barcelona, Col·legi d’ Arquitectes de Catalunya, 1996.
ELSEN, A.E. Los propósitos del arte. Madrid, Aguilar, 1971.
ESPACES NOUVEAUX. Urbasonic 88. París, Espaces Nouveaux, 1988.
ESPACES NOUVEAUX. Urbasonic 91-92. París, Espaces Nouveaux, 1991.
FRENCH, A.P. Vibraciones y ondas. Barcelona, Reverté, 1980.
GHYKA, M.e. El Número de Oro. Buenos Aires, Poseidón, 1968.
GOMEZ ARIAS, R. Laproposició y la forma de los objetos urbano-arquitectónicos. México, Limusa, 1990.
JOSSE, R. La acústica en la edificación. Barcelona, Gustavo Gili, 1975.
JULLIEN, J. P.; WARUSFEL, O. “Technologies et Perception Auditive de l’Espace”. Capítol de Espaces, Les cahiers de l’IRCAM, recherche et musique 5. París, IRCAM, Centre Georges Pompidou, 1994.
KINSLER, K.E.; FRY, A.R. Fundamentals of Acoustics. Wiley, 1982.
KIRCHER, A. Musurgia Universalis i Phonurgia Nova. Roma, 1650.
KNUDSEN; HARRIS, H. Acoustical design of the theater. Architectural Record, novembre de 1948.
KREMER, J.F. Les Formes symboliques de la musique. París, Ed. Klinsiek, 1984.
KÜKELHAUS, H.; ZUR LIPPE, R. Entfaltung der Sinne. Frankfurt am Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 1988.
LAFITA, F.; MATA, H. Introducción a la teoría de vibraciones mecánicas. Barcelona, Labor, 1968.
LARSEN, H. “Reverberation Process at Low Frequencies”. Capítol de Technical Review, núm. 4. Naerum, Brüel & Kjaer, 1978.
LEON, F.l. Teoría y estética de la música. Madrid, Ed. Taunus, 1988.
LEROUX, M. Les Sources d’information sur le bruit de voisinage. Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1986.
LEROUX, M. Les Faiseurs de bruit. Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1989.
LORD RA YLEIGH. The theory of sound. Dover, 1945.
LOYEZ, P. et al. “Correction acoustique des petites salles”. Capítol de Revue du son, núm. 215. París, 1971.
MALECKI, 1. Physical Foundations of Technical Acoustics. Pergamon, 1969.
MARIETAN, P. “Vers une conception paysagere de la musique”. Capítol de Rev. Urbanisme. París, 1979.
MARIETAN, P. Recherches musicales et expérimentation d’espaces sonores architecturaux. Presentacions Tematiques de la Recerca Arquitectónica. París, Ministere de la Culture, 1989.
MEDAM, A.; AUGOYARD,l.F. Situationsd’habitatetfa~onsd’habiter. Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1976.
MOLES, A. Phonografie et paysages sonores. París, Fréquences, 1979.
MOLINER, P.R. Vibraciones. CPDA d’ETS Enginyers Industrials de Barcelona, 1980.
MORALES, l.A. Acústica aplicada a la construcción. Borrás, (s/d).
MORSE, P.M.; INGARD, K.U. Theoretical Acoustics. Princeton, McGraw-Hill, 1987.
MORSE, P.M.; BOLT, R.H. Rev. of Modem Physics, vol 16. 1964.
PAZIOLI, L. De divina proponione. Venecia, 1509.
PAZ, M. Dinámica estructural. Reverté, 1984.
PERRAULT, C. Compendio de los diez libros de Arquitectura de Vitruvio. Valencia, Soler, 1981.
PEREZ MIÑANA, l. Compendio práctico de acústica aplicada. Barcelona, Labor, 1969.
PIANO, R. “11 Prometeo – a Vessel of Sound”. Capítol de Daidalos. Berlín, setembre 1985.
RASMUSSEN, S.E. Experiencing Architecture. Cambridge, MIT Press, 1973.
ROCA, R.; lUAN, L. Vibraciones mecánicas. México, Limusa, 1981.
ROWLAND, K. The shape of towns. London, Einn & Co. Ltd, 1966.
SCHAFER, R.M. The Tuning of the World. Toronto, McClelland & Stewart Lirnited, 1977.
SCHAFER, R.M. Le paysage sonore. París, J.C. Lattes, 1979.
SCHAFER, R.M. Voices of Tyranny Temples of Silence. Ontario, Arcana Editions, 1993.
SETO, W.W. Vibraciones mecánicas. México, McGraw-Hill, 1979.
SIR JAMES JEANS. Ciencia y música. Barcelona, Agora, 1946.
SLEEPER, H. PlaneaÓón de edificios y modelos de diseño. México, UTEHA, 1966.
STEPHENS, R.W.B.; BATE, A.E. Acoustics and vibrationalphysics. Londres, Edward Amold. 1966.
THIBAUD, J.P.; BLANC-TAILLEUR, A.; CHELKOFF, G.; ODION, J.P. A l’ecoute du chantier: des productions sonores aux modes de prévention. Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1989.
THIBAUD, J.P.; ODION, J.P. Culture sonore en chantier (+ casset). Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1987.
VARIS. L’oreille oubliée. París, Centre Georges Pompidou, 1982.
VARIS. “Ubicación de las pantallas acústicas”. Capítol de Mercatronic, vol. 2, núm. 5. 1977.
VARIS. “Lo que debe saberse sobre acústica y altavoces”. Capítol de Soninter, núm. 8. 1975.
V ARlS. The First Intemational Conference on Acoustic Ecology. Banff Canada, The Banff Centre, 1993.
WADE, G. La música y sus formas. Madrid, Ed. Altalena, 1982.
ZEVI, B. Architectura in nuce. Madrid, Aguilar, 1969.
VÍDEOS 1 CASSETS
AUGOYARD, J.F.; AMPHOUX, P. Joumee d’etude nationale: Le bruit et laplainte (casset). Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1988.
AUGOYARD, J.F.; LEROUX, M. Joumee d’etude nationale: Les Faiseurs de bruit (casset). Grenoble, CRESSON / EUTERPES, 1989.
PEL·LÍCULES
WELLES, O. El tercer home.
TATI, J. Play Time i Mon Oncle
arxiudomus 
Leave a Reply